dimecres, 27 de juliol del 2016

3, 2, 1...desconnexió

La Margarita de 84 anys, la meva mare, observaba el debat televisat del Parlament de Catalunya amb esglai! " No ho vam pas aconseguir nosaltres.." I mira com estem "vam marxar de ben menuts, de la mà dels nostres pares, negre nit, espantats, amb quatre coses i abandonant-ho tot per creuar els Pirineus, i que alguna bondadosa família francesa recollís als refugiats catalans, nosaltres."
I de què va servir? " no tinc mal record de l'exil.li, ens van rebre molt bé, el pitjor va ser la tornada. La tornada d'un roig a qui dona l'esquena els seus propis, malalt, sense feina, i amb una criatura petita". Així explica el record viu la meva mare, després de molts silencis. "Sort que l'Àvia Luchy (basca) era modista i cosia per les burgeses que tot i pagar sempre tard, feien que anéssim poguem subsistint inclòs el carnet de raccionament."

I jo encara ara em pregunto aquest #totssom72 no representa entre ells també a la meva mare encara viva i als meus avis?

10 de Juiol del 2016, 84 anys Margarita, salut per a que puguis compartir amb nosaltres i els teus nets la Republica Catalana, la Catalunya-Estat. Desconnectem per vosaltres, per nosaltres i pels nostres hereus. 3, 2, 1...desconntectem!

Gemma Rubio Mayol

dilluns, 7 d’abril del 2014

L'EUROPE MARCHE À GRANDS PAS VERS SA RÉVOLUTION




L'Europe marche à grands pas vers sa révolution. Le destin, actuelment dit crise, se fait place au travers des hommes et conduit l'Europe vers la droite. La Révolution à la Catlalogne n'est ponit le coup d'un moment, elle a ses causes, sa suite et son terme: je vais essayer de développer.

Le droit a décider des Catalans est moins compliqué que ce qu’ on veut faire croire àvec le débat continué sur ce thème. Si on fait une ordenation reste simplifié et compréhensible a tout le monde. Pouquoi élire la presse française, rapide conclusión, nos voisins on de connaître la cause Catalanne.
En premier lieu il faudrait une distintion entre le droit à convoquer un référendum et le doit à determination, la quetion au référendum (le jour D), et les consequences sécondaires à cette réponse (le jour D+1).

Si on comence pour le référendum, c’est dífficile trouver des arguments pour interdire le même. C’est un droit colectif à voter et à  décider sur le futur, portant ça me fait bizarre pensar que c’est possible une discution sur ce thème. La Constitution Espagnole l’interdit? Non, une mauvaise interprétation de la même l’interdit. “L’Espagne indivisible”, qui veut croire cet argument, bien Claire, les unionistes, qui cherchen n’importe quelle mautif pour faire impossible le droit à décider des Catalans sur le futur de son petit paiys.

La question: Reconnaître la Catalogne comme un État, si la réponse est affirmative, reconnaître ou non Catalogne com una Pays indépendant. La réponse non: ceux qui veulent récentraliser l’État Espagnol, ceux qui veulent une nouvelle rélation àvec l’État Espagnol (federalisme, confédéralisme). La réponse oui: ceux qui veulent un État prope dehors Europe, ceux qui veuelent un État proper aurs l’euro, ceux qui veulent un État prope dehors l’Europe dans l’euro, ceux qui veulen un État dans l’Europe et dans l’Euro, ceux qui reclamen les “Pays Catalans”, et àvec la condition politique prope soit progressiste ou non progressiste. Surement j’oublie d’autres..

C’est sûre, c’est un révolution sociale et éconnomique. Si on voit le droit à décider des Catalans com un phénomène culturel et lingüestique, on se trompe. La crise Européenne actuelle a fait renaître cette essence predictatorielle que l’Espagne n’a pas  su solutionenner dans la première transition Espagnole le passé siècle, et reste à solutioner ce siècle dans la deuxième transition Nationel qu’on est entrain de vivre. Le peuple Catalan réclame de manière pacifique son droit à la détermination ( voire “ the Catalan Way”).
.

diumenge, 26 de gener del 2014

AVIAT LA POLÍTICA NO SERÀ DELS POLÍTICS, LA POLÍTICA ESTÀ TORNANT AL POBLE.



AVIAT LA POLÍTICA NO SERÀ DELS POLÍTICS,
 LA POLÍTICA ESTÀ TORNANT AL POBLE.


                Els adults ho compliquem tot. Sota la mirada d’un nen l’onze de Setembre de 2013 ha estat una Diada festiva i de gran contingut humà, vam fer una cadena humana. Una cadena trencada pels partits polítics.



                Les darreres declaracions fan evident aquesta trencadissa de cadena. La possible candidatura unitària nacionalista a les eleccions europees, campanya “juntsaeuropa” impulsada pel Moviment per una Nova Esquerra Catalana, idea adoptada alhora per l’ANC com a eïna de presió, ha arribat a la seva fi per la falta d’acord entre els diferents partits polítics, amb prevalència de la “marca” per sobre del País i de la Ciutadania. ERC cegada pel seu creixement exponencial no aposta per la candidatura unitària. ICV per por a perdre al seu electoral i a una possible fuga cap al Procés Constituent.



                D’altre banda l’aterratge del Partit Popular a Catalunya amb un discurs xenòfob i antidemocràtic, un maltractament verbal als ciutadans de Catalunya, als que votaran Sí, com als que votaran No, perquè d’això consta la democràcia, del dret a poder decidir. El que per ells era una eïna de presió, per nosaltres és una provocació.



                Un PSOE abraçat al PP en el discurs unionista. Un PSOE controlador, no fraternal, amb un partit històricament  d’arrels Catalanistes i Nacionalistes, el PSC. I un PSC sobrepassat per les circumstàncies, i per primera vegada i de forma obligada, inmers en la autodefinició del seu context, que sempre abarcava la pluralitat de l’esquerra socialista a Catalunya, unionistes versus nacionalistes, i que es veu obligat a triar i redefinir en concepte de base programàtica, com a deute i petició del seu militant i votant.



                Aquest mateix problema intern viu CIU, crisi interna dins la col·lació i dins de cada partit que formen la coalició.



                És contradictori que els partits polítics clàssics optin per la Regeneració Democràtica quan en els moments importants de demostrar als ciutadans un canvi en la manera d’actuar, tornen a encapsular-se i autoprotegir la “marca” pròpia. S’està fent tard, i poc a poc els moviments socials, que no deixen de ser polítics, però que són més propers a la gent real, prenen un paper més important i decisiu. En els propers mesos viurem canvis polítics i socials importants, i ben aviat la política no serà dels polítics, la política està tornant al poble.

dissabte, 19 d’octubre del 2013

DIA DE LA LLUITA CONTRA EL CÀNCER DE MAMA

Avui dia de la lluita contra el càncer de mama ens cal exigir que les inversions en recerca o es desintegrin amb les retallades fins a un límit en el què poguem perdre joves investigadors i moltes vides.

Moltes dones què han patit càncer de mama salven les seves vides gràcies als diferents graons de  la salut pública a Catalunya, una sanitat lliure i gratuïta a totes i a tots, amb excel.lents professionals que hem de mimar. Cal prevenció, cal diagnòstic precoç, cal recerca, i bona atenció als malalts i les malaltes afectats. No hem d'oblidar què el càncer de mama també es troba present entre els homes.

Que no ens prenguin els drets mínims per a la supervivència en el segle XXI. Per una Catalunya-Estat dins el Marc Europeu on tots construïm la Europa que volem, una Europa justa per tota la ciutadania catalana.

www.juntsaeuropa.cat

divendres, 5 de juliol del 2013

#nosaltresdecidim


Ahir dijous 4 juliol #nosaltresdecidim van convocar davant de la Catedral de Barcelona sota el lema “que no ens retallin el dret a l’avortament”.

Aquesta setmana coincidim amb el tercer aniversari de l’entrada en vigor de la Llei de Salut sexual i reproductiva i d’interrupció voluntària de l’embaràs (2/2010), volem fer un crit alt i plural de la societat civil catalana de rebuig a l’anunciada contrareforma, que limitaria les opcions d’avortar de forma legal i segura.

L’activitat es va realitzar davant la Catedral de Barcelona per simbolitzar com el govern del PP vol reformar la llei segons els dictats de l’església catòlica i als sectors més conservadors. Cal que diguem clarament no a aquest contrareforma, que faria retrocedir més de 30 anys enrere en drets de les dones. I no acceptarem en silenci que retallin els drets de les dones per satisfer a l’església i als sectors més conservadors.

"Les lleis restrictives són violatòries dels drets humans. Una regressió legal no es pot convertir en una regressió social. Les dones hem de mantenir la dignitat, l'autonomia i la llibertat individual.

La il.legalitat des de la professionalitat comporta negligència punitiva. La il.legalitat des de la personalització provoca morts.

Els professionals volem ajudar, les dones no volem perdre el dret a decidir.

Educació sexual com a eïna preventiva, informativa i formativa, per una tria raonada i madura.

Avortament legal per evitar clandestinitat, infeccions, mort..I convertir l'avortament en un acte repulsiu en comptes d'un dret fonamental."



diumenge, 16 de juny del 2013

PROCÉS CONSTITUENT



                Ahir vaig ser present a l’assemblea constituent del Procés Constituent a la població on resideixo des de fa quasi  vuit anys. Una assemblea mediada per membres locals de Justícia i Pau, membres actius treballadors amb ganes de canviar el món des d’una projecció social, amb el somni de canviar les eines de gestió política i els polítics liderats per l’Arcadi Oliveras i la Teresa Forcades com a representants civils amb gran recorregut, experiència i reconeixement social.


                La compareixença de cares conegudes no m’hauria d’haver sorprès donat que a l’assemblea constituent de Tarragona també hi havia cares conegudes de representants polítics actuals, de marques polítiques de les de tota la vida demòcrata. Tot i així em va sorprendre que la participació d’aquests no fos discreta, més aviat i tot al contrari, altament activista. Xoca amb la meva manera particular de concebre el Procés Constituent, en què els agents polítics han de sumar, sense dubte, escoltant més que aportant. Si el Procés Constituent s’ha de fer de les bases cap a dalt, què fan algun dels representants polítics, com pot ser el Salvador Matas (ICV), intentant liderar l’assemblea del Baix Camp: supervivència (?). Crec que el concepte de baix a dalt no l’han entès. Potser tinc un discurs una mica radical, però com mai he estat representant pública penso que em puc permetre el luxe de dir el què penso i de fer aquesta aportació que considero enriquidora per tota la societat.


                Deixant de banda el decàleg del Procés Constituent, que com bé va dir l’Arcadi dijous al vespre, s’ha de desenvolupar i matitzar punt per punt, i que és la prioritat per aquest estiu, l’afany de protagonisme d’alguns pot fer trontollar aquest Procés Constituent tant necessari per la societat catalana. Ja ho va dir el President de Nova Esquerra Catalana, Ernest Maragall, el matí del primer dia de la presentació del decàleg per part de l’Arcadi Oliveras i la Teresa Forcades, ens cal un Procés Constituent fent participativa la ciutadania per canviar la manera de fer política i sortir de la Crisi en la que Catalunya està immersa, no només des del punt de vista de la Catalunya-Estat, si no també des del manteniment de la societat del benestar, expol.li que pateix des d’una dreta que ens maltracta des de l’Espanya profunda i des de la dreta conservadora a Catalunya que només prioritza temes de bandera.


                L’altre sorpresa va ser que la majoria d’integrants viuen una segona transició, no una primera, i que pertant el promig de joves era molt inferior a l’esperat, almenys al que jo esperava a la sala. Això vol dir que queda molta feina a fer. L’experiència dels qui entenen és una eina de maduresa  enriquidora, però la no experiència dels joves ens ha d’enriquir amb idees fresques i innovadores per a crear tot el què hem de crear de nou, què és molt, per canviar la manera de fer política.


                Crec en la necessitat d’un Procés Constituent, encara que aquest potser no comença de la manera més adient. Crec que hi hem de ser intentant enriquir el debat per generar resposta social i política. HEM DE DONAR UN FUTUR A CATALUNYA TREBALLANT TOTS JUNTS, I JO HO FARÉ.

dimecres, 29 de maig del 2013

#democràciaNECat

#democràciaNECat

La crisi no s’ha creat sola, l’hem creat les persones inmerses a l’espiral en què vivim.

Les persones no són bens de consum que es poden comprar i llençar. No es pot fer especulació amb les persones,  i per això cal que la ciutadania recuperi la ètica, la ètica política, fent política la ciutadania i fent al ciutadà polític.

La ideologia, si, la ideologia per devant de les persones, mai.

Les grans sigles s’amaguen en la defensa ideològica per excusar les activituts poc ètiques en vers les persones, la societat. Excusant el què és inexcusable. Defensant el què és utòpic, i pertant, directa o indirectament mentin. Les fites pel canvi social han de ser realistes. Universalitat de drets si, però tot dins la mesura d’uns condicionants.

La “màniga ample” ja no pot formar part de la nostre cultura present ni futura. Els drerts il.limitats s’han acabat. La societat a de reprendre el control dels mercats, i per això la societat s’ha d’implicar en la política activa donant un gir a la gestió dels bens públics i privats que fan moure el nostre dia a dia, reinventant la manera de fer política, reinventant els polítics, reinventant les sigles: REGENERACIÓ DEMOCRÀTICA.