#democràciaNECat

#democràciaNECat

La crisi no s’ha creat sola, l’hem creat les persones inmerses a l’espiral en què vivim.

Les persones no són bens de consum que es poden comprar i llençar. No es pot fer especulació amb les persones,  i per això cal que la ciutadania recuperi la ètica, la ètica política, fent política la ciutadania i fent al ciutadà polític.

La ideologia, si, la ideologia per devant de les persones, mai.

Les grans sigles s’amaguen en la defensa ideològica per excusar les activituts poc ètiques en vers les persones, la societat. Excusant el què és inexcusable. Defensant el què és utòpic, i pertant, directa o indirectament mentin. Les fites pel canvi social han de ser realistes. Universalitat de drets si, però tot dins la mesura d’uns condicionants.

La “màniga ample” ja no pot formar part de la nostre cultura present ni futura. Els drerts il.limitats s’han acabat. La societat a de reprendre el control dels mercats, i per això la societat s’ha d’implicar en la política activa donant un gir a la gestió dels bens públics i privats que fan moure el nostre dia a dia, reinventant la manera de fer política, reinventant els polítics, reinventant les sigles: REGENERACIÓ DEMOCRÀTICA.

LA GENERACIÓ DE LA INCERTESA

LA GENERACIÓ DE LA INCERTESA.

                Estem davant de la generació amb menys expectatives de futur des de la postguerra: pobresa, renúncia, incertesa.

 L’altre nit, després de portar els nens al llit, al anar a compartir amb la meva mare la hidratació de peus, conscient de què hauria de ser diària, i moltes vegades no ho és, la trobo al llit entre llàgrimes. Plena de desconcert l’acarono i li pregunto que li passa, i em respon –Jo ja ho he viscut això, vaig viure una infantesa trista, la postguerra. La meva mare canviava el què fos per obtenir llet per a mi, cosia molt i devegades ni cobrava els encàrrecs-. De fons sonava la veu del Josep Cuní, com cada vespre la tenia escoltant 8aldia.

-A casa vam tenir molts problemes perquè el teu avi era un “roig”, pensa que fins i tot vam creuar per la muntanya fins arribar a França, on vam viure uns anys a l’exil.li, mai no hauríem d’haver tornat a Espanya..-. Ajusto la porta de la seva habitació, quanta por tenen aquelles paraules. Estem davant d’uns polítics ofegats, que apliquen retallades lineals sense prioritat ni ordre, cecs per analitzar escenaris possibles per sortir de l’opressió econòmica, i de retruc social, que vivim. No estan a l’alçada de la situació d’emergència que es viu en moltes de les llars catalanes, continuant fent popul.lisme del tipus que sigui, de “bandera” o de “butxaca”, actuant per protegir-se, no per donar un servei a la ciutadania.

La solució, no la tinc, si penso, però, que aquest moment històric està creant contradiccions de vida i de pensament, que ens porta a una globalització de les accions polítiques encara que no sigui la dels pensaments polítics, essent aquesta la nova via a seguir, una via d’actuacions concretes, de pactes, de consens, d’assimetria, de llibertat de sigles..Una via que aporti solucions als problemes reals sense importar noms i cognoms.

Iniciatives com la d’impulsar un manifest per la Unitat Catalanista al Parlament Europeu, demanant una candidatura dels partits catalanistes a les eleccions europees de 2014 (juntsaeuropa.cat), sense prejudicis de “marca”, obre camí a una altre manera de fer les coses, l’empenta que la societat dóna a les formacions polítiques reclamant aquest canvi de rumb.