.jpg)
Ahir
vaig ser present a l’assemblea constituent del Procés Constituent a la població
on resideixo des de fa quasi vuit anys.
Una assemblea mediada per membres locals de Justícia i Pau, membres actius
treballadors amb ganes de canviar el món des d’una projecció social, amb el
somni de canviar les eines de gestió política i els polítics liderats per
l’Arcadi Oliveras i la Teresa Forcades com a representants civils amb gran
recorregut, experiència i reconeixement social.
La
compareixença de cares conegudes no m’hauria d’haver sorprès donat que a
l’assemblea constituent de Tarragona també hi havia cares conegudes de
representants polítics actuals, de marques polítiques de les de tota la vida
demòcrata. Tot i així em va sorprendre que la participació d’aquests no fos
discreta, més aviat i tot al contrari, altament activista. Xoca amb la meva
manera particular de concebre el Procés Constituent, en què els agents polítics
han de sumar, sense dubte, escoltant més que aportant. Si el Procés Constituent
s’ha de fer de les bases cap a dalt, què fan algun dels representants polítics,
com pot ser el Salvador Matas (ICV), intentant liderar l’assemblea del Baix
Camp: supervivència (?). Crec que el concepte de baix a dalt no l’han entès.
Potser tinc un discurs una mica radical, però com mai he estat representant
pública penso que em puc permetre el luxe de dir el què penso i de fer aquesta
aportació que considero enriquidora per tota la societat.
Deixant
de banda el decàleg del Procés Constituent, que com bé va dir l’Arcadi dijous
al vespre, s’ha de desenvolupar i matitzar punt per punt, i que és la prioritat
per aquest estiu, l’afany de protagonisme d’alguns pot fer trontollar aquest
Procés Constituent tant necessari per la societat catalana. Ja ho va dir el
President de Nova Esquerra Catalana, Ernest Maragall, el matí del primer dia de
la presentació del decàleg per part de l’Arcadi Oliveras i la Teresa Forcades,
ens cal un Procés Constituent fent participativa la ciutadania per canviar la
manera de fer política i sortir de la Crisi en la que Catalunya està immersa,
no només des del punt de vista de la Catalunya-Estat, si no també des del
manteniment de la societat del benestar, expol.li que pateix des d’una dreta
que ens maltracta des de l’Espanya profunda i des de la dreta conservadora a
Catalunya que només prioritza temes de bandera.
L’altre
sorpresa va ser que la majoria d’integrants viuen una segona transició, no una
primera, i que pertant el promig de joves era molt inferior a l’esperat,
almenys al que jo esperava a la sala. Això vol dir que queda molta feina a fer.
L’experiència dels qui entenen és una eina de maduresa enriquidora, però la no experiència dels joves
ens ha d’enriquir amb idees fresques i innovadores per a crear tot el què hem
de crear de nou, què és molt, per canviar la manera de fer política.
Crec en
la necessitat d’un Procés Constituent, encara que aquest potser no comença de
la manera més adient. Crec que hi hem de ser intentant enriquir el debat per
generar resposta social i política. HEM DE DONAR UN FUTUR A CATALUNYA
TREBALLANT TOTS JUNTS, I JO HO FARÉ.
