#democràciaNECat

#democràciaNECat

La crisi no s’ha creat sola, l’hem creat les persones inmerses a l’espiral en què vivim.

Les persones no són bens de consum que es poden comprar i llençar. No es pot fer especulació amb les persones,  i per això cal que la ciutadania recuperi la ètica, la ètica política, fent política la ciutadania i fent al ciutadà polític.

La ideologia, si, la ideologia per devant de les persones, mai.

Les grans sigles s’amaguen en la defensa ideològica per excusar les activituts poc ètiques en vers les persones, la societat. Excusant el què és inexcusable. Defensant el què és utòpic, i pertant, directa o indirectament mentin. Les fites pel canvi social han de ser realistes. Universalitat de drets si, però tot dins la mesura d’uns condicionants.

La “màniga ample” ja no pot formar part de la nostre cultura present ni futura. Els drerts il.limitats s’han acabat. La societat a de reprendre el control dels mercats, i per això la societat s’ha d’implicar en la política activa donant un gir a la gestió dels bens públics i privats que fan moure el nostre dia a dia, reinventant la manera de fer política, reinventant els polítics, reinventant les sigles: REGENERACIÓ DEMOCRÀTICA.

LA GENERACIÓ DE LA INCERTESA

LA GENERACIÓ DE LA INCERTESA.

                Estem davant de la generació amb menys expectatives de futur des de la postguerra: pobresa, renúncia, incertesa.

 L’altre nit, després de portar els nens al llit, al anar a compartir amb la meva mare la hidratació de peus, conscient de què hauria de ser diària, i moltes vegades no ho és, la trobo al llit entre llàgrimes. Plena de desconcert l’acarono i li pregunto que li passa, i em respon –Jo ja ho he viscut això, vaig viure una infantesa trista, la postguerra. La meva mare canviava el què fos per obtenir llet per a mi, cosia molt i devegades ni cobrava els encàrrecs-. De fons sonava la veu del Josep Cuní, com cada vespre la tenia escoltant 8aldia.

-A casa vam tenir molts problemes perquè el teu avi era un “roig”, pensa que fins i tot vam creuar per la muntanya fins arribar a França, on vam viure uns anys a l’exil.li, mai no hauríem d’haver tornat a Espanya..-. Ajusto la porta de la seva habitació, quanta por tenen aquelles paraules. Estem davant d’uns polítics ofegats, que apliquen retallades lineals sense prioritat ni ordre, cecs per analitzar escenaris possibles per sortir de l’opressió econòmica, i de retruc social, que vivim. No estan a l’alçada de la situació d’emergència que es viu en moltes de les llars catalanes, continuant fent popul.lisme del tipus que sigui, de “bandera” o de “butxaca”, actuant per protegir-se, no per donar un servei a la ciutadania.

La solució, no la tinc, si penso, però, que aquest moment històric està creant contradiccions de vida i de pensament, que ens porta a una globalització de les accions polítiques encara que no sigui la dels pensaments polítics, essent aquesta la nova via a seguir, una via d’actuacions concretes, de pactes, de consens, d’assimetria, de llibertat de sigles..Una via que aporti solucions als problemes reals sense importar noms i cognoms.

Iniciatives com la d’impulsar un manifest per la Unitat Catalanista al Parlament Europeu, demanant una candidatura dels partits catalanistes a les eleccions europees de 2014 (juntsaeuropa.cat), sense prejudicis de “marca”, obre camí a una altre manera de fer les coses, l’empenta que la societat dóna a les formacions polítiques reclamant aquest canvi de rumb.

PARITÉ POUR LE JOUR INTERNATIONAL DE LA FEMME? RÉFLEXION:

PARITÉ POUR LE JOUR INTERNATIONAL DE LA FEMME?

RÉFLEXION:

Le Jour International de la Femme ferme avec des chiffres qui frappen les salaires feminains.

Selon l’Union Européenne on a pas arrivait a l’égalité salariale, rapelle les conditions de salaires inéquitables auxquelles les femmes continuen de faire face dans l’UE, selons souligne la commissaire européenne Viviane Reding.

Les femmes doivent travailler en moyenne 59 jours de plus que les homes pour gagner autant qu’eux. Celà reflète seulement l’impact de la crise économique, ou veritablement n’existe pas un réel rettrapage des remunerations féminines. Le futur nous donnera la véritable réponse.

PLANETA NECATÀNIA

PLANETA NECATÀNIA

                Els Necatians i Necatianes formem part de la ciutadania d’un país anomenat Catalunya. Estem inscrits a una formació política anomenada Nova Esquerra catalana-NECat-. Som socialdemòcrates i sobiranistes.  Veient la actual situació al nostre país ens ho volem qüestionar tot, fent-nos preguntes des de zero, oblidant els paradigmes pre-establerts, i sense cap mena de prejudici cap a la resta de ciutadans.

                Estem ben tips de la actual manera de fer política dels partits clàssics existents,  i volem integrar elements de radicalitat democràtica en la nostre vida política. Creiem que fer política és escoltar a l’altre, debatre, enraonar i dialogar. Estem oberts a aprendre en contacte directe amb la resta de ciutadania. Per això creiem imprescindible l’ús de les noves tecnologies com a eïna de participació per fer política.

NECat neix amb vocació d’establir acords amb altres organitzacions i ciutadans, no anem en contra de ningú. Volem sumar no competir. Som d’esquerres, progressistes, i sobiranistes com he fet referència amb anterioritat, creiem en Catalunya com a subjecte polític, per la qual cosa el dret a decidir és un dret innegable als ciutadans de Catalunya, i caminem junts per construir el concepte Catalunya Estat i una Constitució Catalana.

Volem una Catalunya justa per la ciutadania, amb polítiques de benestar que arribin a tothom. Creiem que s’ha de promoure un equilibri territorial ajustat a les necessitats i realitats actuals dels ciutadans.

CREC

“No tenim pressa. En un món on tot caduca acabat de néixer, volem construir des de la solidesa d’anar pas a pas i imaginant una nova manera de fer-ho”. Aquesta frase ressona dins el meu cap des del passat 15 de Desembre, i es repeteix de manera sistemàtica a mesura que els esdeveniments del dia a dia ens oprimeixen. Miro el meu voltant adonant-me que no anem tant lents, i que de manera real estem arribant al teixit social esperat. Noves coordinadores territorials de Nova Esquerra Catalana on part dels seus membres són un reflexe real de la societat en la que vivim, ciutadans que no provenen de cap formació política, aturats i aturades, gent altament formada que no té cabuda a la societat catalana actual i que creuen necessària la reforma política actual que volem dur a terme.

Em llevo en un diumenge fred però plè d’esperança, en el què part de la ciutadania, des de diferents plataformes i moviments ha començat a reaccionar. Clara admiració cap a una Ada Colau que amb la seva lluita contra els desnonaments s’ha convertit en un referent polític real per a la ciutadania, assolint el què la majoria de polítics actuals que en governen als Catalans, no han assolit, que la gent cregui que la pròpia ciutadania és l’eïna necessària per a canviar el món que ens envolta i que s’ha d’involucrar en aquesta regeneració política tant necessària per fer-la creïble.

Nova Esquerra Catalana, tot i encapçalada per l’Ernest Maragall, és un moviment ric en ciutadans i ciutadanes amb noms i cognoms, amb realitats socials reals, patint l’actual crisi econòmica, social i política, però creient que la societat –com en la base de La Revolució Francesa- pot prendre el poder polític per arribar al canvi que tots i totes necessitem per  a poder assegurar un futur proper als nostres fills i filles. Per això avui, més que mai jo #CREC.