AVIAT LA POLÍTICA NO SERÀ DELS POLÍTICS, LA POLÍTICA ESTÀ TORNANT AL POBLE.

AVIAT LA POLÍTICA NO SERÀ DELS POLÍTICS,

 LA POLÍTICA ESTÀ TORNANT AL POBLE.

                Els adults ho compliquem tot. Sota la mirada d’un nen l’onze de Setembre de 2013 ha estat una Diada festiva i de gran contingut humà, vam fer una cadena humana. Una cadena trencada pels partits polítics.

                Les darreres declaracions fan evident aquesta trencadissa de cadena. La possible candidatura unitària nacionalista a les eleccions europees, campanya “juntsaeuropa” impulsada pel Moviment per una Nova Esquerra Catalana, idea adoptada alhora per l’ANC com a eïna de presió, ha arribat a la seva fi per la falta d’acord entre els diferents partits polítics, amb prevalència de la “marca” per sobre del País i de la Ciutadania. ERC cegada pel seu creixement exponencial no aposta per la candidatura unitària. ICV per por a perdre al seu electoral i a una possible fuga cap al Procés Constituent.

                D’altre banda l’aterratge del Partit Popular a Catalunya amb un discurs xenòfob i antidemocràtic, un maltractament verbal als ciutadans de Catalunya, als que votaran Sí, com als que votaran No, perquè d’això consta la democràcia, del dret a poder decidir. El que per ells era una eïna de presió, per nosaltres és una provocació.

                Un PSOE abraçat al PP en el discurs unionista. Un PSOE controlador, no fraternal, amb un partit històricament  d’arrels Catalanistes i Nacionalistes, el PSC. I un PSC sobrepassat per les circumstàncies, i per primera vegada i de forma obligada, inmers en la autodefinició del seu context, que sempre abarcava la pluralitat de l’esquerra socialista a Catalunya, unionistes versus nacionalistes, i que es veu obligat a triar i redefinir en concepte de base programàtica, com a deute i petició del seu militant i votant.

                Aquest mateix problema intern viu CIU, crisi interna dins la col·lació i dins de cada partit que formen la coalició.

                És contradictori que els partits polítics clàssics optin per la Regeneració Democràtica quan en els moments importants de demostrar als ciutadans un canvi en la manera d’actuar, tornen a encapsular-se i autoprotegir la “marca” pròpia. S’està fent tard, i poc a poc els moviments socials, que no deixen de ser polítics, però que són més propers a la gent real, prenen un paper més important i decisiu. En els propers mesos viurem canvis polítics i socials importants, i ben aviat la política no serà dels polítics, la política està tornant al poble.